Qüestió de Martes?

 És recurrent i fàcil de comprovar. En qualsevol mercat (abans del mal víric) o en les plataformes digitals de venda de segona mà sovint s’oferten lectures de llibres prescrits —profe, és obligatori?— a l’institut. Fa la impressió com si es pensara escolta per a què vull eixe trasto? Això ja fa temps que ho vaig aprovar. Hale, ara ho pujaré al Wallapop!

Res més lluny de la realitat: als centres educatius la literatura està enllaçada a la prescripció facultativa del docent. O pitjor encara: s’entén com una part del currículum de les assignatures de llengües. Anem errats de comptes, doncs.  Hauria de ser un contingut transversal de totes les assignatures. Quan l’alumnat no entén un paràgraf d'un problema de matemàtiques, quan no sap què signifiquen les instruccions d’un experiment químic o quan no és capaç de desxifrar la informació de conceptes biològics succeeix (també) per la manca de treball en la comprensió escrita

Per sort, però, el debat utilitat/ inutilitat (i ja no en parlem de la consideració envers la llengua dels valencians) moltes vegades el podem bandejar i aconseguim que, en aquest cas els adolescents, s’aturen i aprecien històries que els facen anar més enllà de la seua realitat.

Un cas reeixit que m’he trobat és L’infern de Marta (Bromera, Pasqual Alapont 2003). Deu ser un dels llibres més llegits dels instituts valencians. Una història trepidant, directa, crua, real i esborronadora que focalitza (ja ens hi alertava en 2003!) la violència masclista. Tanmateix, cal considerar que la identificació amb la novel·la es produeix per tot un ventall de factors.

La proximitat espacial trobe que és fonamental. Marta prové del Vedat de Torrent, estudia a València on comparteix allotjament amb unes amigues i algunes escenes es desenvolupen a l’Albufera. A ulls del lector, la seqüència està servida. La història forma part d’ells una miqueta més, de la mateixa manera que els paisatges formen part de la realitat valenciana.

Tot i això, la trama i les característiques dels personatges resulten determinants. Trobem una Marta alegre, tendra, empàtica, però feble, tant que va apagant-se a poc a poc fins que es converteix en un ésser descolorit, apàtic i sobretot sotmés. «Havia entrat en una espiral de difícil retorn, on la fantasia ocupava el lloc de la realitat». De fet, em recorda molt la Marta de Terra Baixa (Àngel Guimerà, 1896) subordinada al terratinent Sebastià i sentenciada a viure la vida que li havien vestit.

Hèctor, en el nostre cas, facilita el canvi de Marta, clar exemple del masclisme. «M’agradaria fer-te un regal, un anell de compromís. I després compraria una casa. O un raspall de dents. O una agulla d’estendre. Ets tan bona!»

En síntesi, s'esbossa un llarg i travat procés de la violència masclista: de l’aparença i l’afecte a l’obsessió i la possessió; del victimisme a l’egoisme; de la gelosia a la culpa, la coacció i el xantatge; de l’amenaça a l’agressivitat i la violència.

Si bé, tant la proximitat com les característiques psicològiques dels personatges són importants per aconseguir l’interés del lector, no hem de deixar de banda l’aplicació didàctica. Fugir del barandat que suposa, per exemple, l’examen de lectura és fonamental. Les tertúlies dialògiques o els diaris de lectura són bones opcions, però s’ha demostrat que també és exitós l’aplicació de la comprensió lectora a formats que els siguen propers: xarxes socials, aplicacions informàtiques o audiovisuals. Siga com siga, fer dels llibres, vida. Per a això els escriuen, no?

 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Ricard Sanmartí: "Ressonàncies de l'Alguer" #17

Vicent Usó: "La retratista d'ànimes" #14