Maximilià Thous: "La volta del rossinyol", #6
Es considera que el cant del rossinyol és un dels més bells per la seua virtuositat. Maximilià Thous i Orts (1875-1947) en podria ser considerat un. Des d’inici de segle va emprendre diversos projectes periodístics amb els quals focalitzar la societat valenciana. Alhora, començà a enllestir materials poètics, entre ells –però no solament— la lletra de l’actual “himne de la Comunitat Valenciana”. Resseguint aquest fil ens trobem, ben curiosament, aquest llibret a un contenidor. En el passat apunt, comentàrem el fenomen que suposà la revista Nostra Novela , la qual, impulsada per joves artistes valencians, reviscolà el panorama cultural propi. Assistim, doncs, en aquests papers a un Thous en plena època de creació. Així ho advertia ell mateix als lectors: “¿Haveu vist a un pare que quan el fill encara no parla ni acamina, pensa i dubta quin ofici o prefesió deu donarli? Segurament riureu; perquè temps li queda per a triar, ¿no es cert? Semblant és la meua situ