Maria Ibars: La descalumniada #3
Recordarem aquesta setmana per les accions contra el canvi climàtic. Líders mundials i centenars de milers de manifestants --no sé ben bé si amb la mateixa pensada-- s'han aplegat a Madrid tot ventats per la remor del moviment Fridays For Future . Com sol ser habitual, la premsa remolcada hi ha publicat articles. Un dels quals --ben cridaner-- alertava sobre la disminució de la grandària de les aus en conseqüència de les nostres malifetes. L'entorn natural --volgudament natural-- m'ha sendejat a gaudir d'un dels llibres que m'he trobat: La descalumniada (1961), de l'escriptora Maria Ibars Ibars . Un conte inclòs en la col·lecció "Nostres faulelles" de l'editorial Sicània, la proesa del qual ben bé em val unes línies. Corrien els anys cinquanta. València s'havia teixit --també volgudament-- com un desert, un solar de cultura pròpia. Per la sort de la providència --o per la providència de la sort-- un grapat excel·lent d'activistes...