Lletraire

  És recurrent i fàcil de comprovar. En qualsevol mercat (abans del mal víric) o en les plataformes digitals de venda de segona mà sovint s’oferten lectures de llibres prescrits — profe , és obligatori?— a l’institut. Fa la impressió com si es pensara escolta per a què vull eixe trasto? Això ja fa temps que ho vaig aprovar. Hale, ara ho pujaré al Wallapop! Res més lluny de la realitat: als centres educatius la literatura està enllaçada a la prescripció facultativa del docent. O pitjor encara: s’entén com una part del currículum de les assignatures de llengües. Anem errats de comptes, doncs.  Hauria de ser un contingut transversal de totes les assignatures. Quan l’alumnat no entén un paràgraf d'un problema de matemàtiques, quan no sap què signifiquen les instruccions d’un experiment químic o quan no és capaç de desxifrar la informació de conceptes biològics succeeix (també) per la manca de treball en la comprensió escrita Per sort, però, el debat utilitat/ inutilitat (i ja no en