Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2019

Milagros Espí de Morante: "Esclat de roses fines" #5

Imatge
Fa unes setmanes en aquest mateix espai reeixí el poder de la sinestèsia, una figura retòrica que, al meu parer, activant els sentits, inicia la "vida" del text. Una escriptora --per a mi, desconeguda-- Milagros Espí de Morante m'ha retornat a la vivesa de la narració. L'autora, el 1930, va publicar la novel·la breu, Esclat de roses fines , que encara ens fa sendejar per la terra blanca del Benicadell, bressol de la Vall d'Albaida. L'obra en qüestió, trobada a un mercat de vell, és inclosa a la revista literària, Nostra Novela duta avant per uns quants joves vinculats al Cercle de Belles Arts de València. Aquella dècada començada el 1930 corrien vents nascuts, noves esperances empentades per la seducció de la desconeixença.  Joves valencianistes, com ara Francesc Almela i Vives o Enric Duran i Tortajada, s'esforçaren per tal d'avivar l'espai cultural del País Valencià. En a penes deu anys --quatre d'ells en guerra-- foren capaços d

Xavier Casp: "D'amar-te, amor" #4

Imatge
Un apunt previ: la literatura --l'escriptor-- com la vida, té contradiccions. Entenc que resulta complicat dedicar un apunt a Xavier Casp (Carlet, 1915-2004), responsable, en part, d'alletar, al País Valencià, l' anticatalanisme des dels anys setanta, tant que inclús fou diputat del partit blaver , Unió Valenciana als anys huitanta. Ara bé, igualment suposaria injust no reconéixer la contribució literària atorgada. L'inhabilitem tot per defecte? Segons com ho considere, no podem sentenciar una obra per fets ocorreguts amb posterioritat. O igualment: les obres s'analitzen segons les seues circumstàncies. Això mateix demostra el llibre trobat a una parada --sota un grapat de llibres de cromos--, D'amar-te amor , també editat per Sicània . Encetats els anys seixanta, la cultura valenciana començava a alçar la lletra i, entre les aportacions, ens trobem aquest bell llibre de poemes editat el 1963, just un any després del terratrèmol cognitiu que suposà l'a

Maria Ibars: La descalumniada #3

Imatge
Recordarem aquesta setmana per les accions contra el canvi climàtic. Líders mundials i centenars de milers de manifestants --no sé ben bé si amb la mateixa pensada-- s'han aplegat a Madrid tot ventats per la remor del moviment Fridays For Future . Com sol ser habitual, la premsa remolcada hi ha publicat articles. Un dels quals --ben cridaner-- alertava sobre la disminució de la grandària de les aus en conseqüència de les nostres malifetes. L'entorn natural --volgudament natural--  m'ha sendejat a gaudir d'un dels llibres que m'he trobat: La descalumniada (1961), de l'escriptora Maria Ibars Ibars . Un conte inclòs en la col·lecció "Nostres faulelles" de l'editorial Sicània, la proesa del qual ben bé em val unes línies. Corrien els anys cinquanta. València s'havia teixit --també volgudament-- com un desert, un solar de cultura pròpia. Per la sort de la providència --o per la providència de la sort-- un grapat excel·lent d'activistes

Joan Climent: Poemes a l'alegria #2

Imatge
Recentment Joan Borja amb l'article "Consentits del destí" ha acariciat l'existència --dels lectors en primer terme. L'escriptor d'Altea considera els grans temes de la literatura universal, l'amor i la vida (alhora que mort), plaer de vivència. Això m'ha fet recordar l'anhel de la poesia --aquell lloc on els rellotges es banyen: la seducció de la bellesa de les paraules. Amb aquest pensament m'he entropessat amb un altre llibre trobat, Poemes a l'alegria , del poeta Joan Climent (Montitxelvo, 1918-Gandia, 2004). En aquest cas, l'exemplar me'l trobí sota una pila de llibres i ferralla a una de les parades d'un mercat de vell. De fet, els llibres en valencià solen ser amuntegats o inclús alguna vegada me'ls han regalat en acabant d'adquirir-ne en castellà --una metàfora, directa i, al mateix temps, inconscient. Tot i que el recull és bastant heterogènic, ja que és un exemplar pòstum, tant en forma com en contingu