Milagros Espí de Morante: "Esclat de roses fines" #5
Fa unes setmanes en aquest mateix espai reeixí el poder de la sinestèsia, una figura retòrica que, al meu parer, activant els sentits, inicia la "vida" del text. Una escriptora --per a mi, desconeguda-- Milagros Espí de Morante m'ha retornat a la vivesa de la narració. L'autora, el 1930, va publicar la novel·la breu, Esclat de roses fines , que encara ens fa sendejar per la terra blanca del Benicadell, bressol de la Vall d'Albaida. L'obra en qüestió, trobada a un mercat de vell, és inclosa a la revista literària, Nostra Novela duta avant per uns quants joves vinculats al Cercle de Belles Arts de València. Aquella dècada començada el 1930 corrien vents nascuts, noves esperances empentades per la seducció de la desconeixença. Joves valencianistes, com ara Francesc Almela i Vives o Enric Duran i Tortajada, s'esforçaren per tal d'avivar l'espai cultural del País Valencià. En a penes deu anys --quatre d'ells en guerra-- foren capaços d