Antoni Clapés: "Trànsit" #12
Totes les setmanes acudim a l'Agència de Viatges, "Eternitat". Ens hi fan descompte. La responsable, que ens coneix, sempre ens hi rep amb un somriure i, acte seguit, després de passar-hi la targeta bancària o de fer clic amb el mòbil, ens envia un correu electrònic --per no malgastar paper-- on ens hi detalla les claus per accedir als dies. Som esclaus del temps? Trobe que ens hem convertit en consumidors de l'instant, de la facilitat. Avancem decididament cap a objectius concrets i pròxims i no mirem als costats. Pense que hem de saber mirar de reüll, però no per desconfiança --que també-- sinó per panoràmica. Llegir Trànsit , d'Antoni Clapés i Flaqué (1992) et porta una cascada de pensaments, de la mateixa manera que cauen i s'escolen els seus versos del buit dels ulls al crani. Aquest exemplar, que vaig recollir d'un mercat drapaire, resulta una porta mitjanament oberta cap al no-res; podria ser, de fet, el local llogat de l'Agència de V...