Lletraire

Un apunt previ: la literatura --l'escriptor-- com la vida, té contradiccions. Entenc que resulta complicat dedicar un apunt a Xavier Casp (Carlet, 1915-2004), responsable, en part, d'alletar, al País Valencià, l' anticatalanisme des dels anys setanta, tant que inclús fou diputat del partit blaver , Unió Valenciana als anys huitanta. Ara bé, igualment suposaria injust no reconéixer la contribució literària atorgada. L'inhabilitem tot per defecte? Segons com ho considere, no podem sentenciar una obra per fets ocorreguts amb posterioritat. O igualment: les obres s'analitzen segons les seues circumstàncies. Això mateix demostra el llibre trobat a una parada --sota un grapat de llibres de cromos--, D'amar-te amor , també editat per Sicània . Encetats els anys seixanta, la cultura valenciana començava a alçar la lletra i, entre les aportacions, ens trobem aquest bell llibre de poemes editat el 1963, just un any després del terratrèmol cognitiu que suposà l'a...

Recentment Joan Borja amb l'article "Consentits del destí" ha acariciat l'existència --dels lectors en primer terme. L'escriptor d'Altea considera els grans temes de la literatura universal, l'amor i la vida (alhora que mort), plaer de vivència. Això m'ha fet recordar l'anhel de la poesia --aquell lloc on els rellotges es banyen: la seducció de la bellesa de les paraules. Amb aquest pensament m'he entropessat amb un altre llibre trobat, Poemes a l'alegria , del poeta Joan Climent (Montitxelvo, 1918-Gandia, 2004). En aquest cas, l'exemplar me'l trobí sota una pila de llibres i ferralla a una de les parades d'un mercat de vell. De fet, els llibres en valencià solen ser amuntegats o inclús alguna vegada me'ls han regalat en acabant d'adquirir-ne en castellà --una metàfora, directa i, al mateix temps, inconscient. Tot i que el recull és bastant heterogènic, ja que és un exemplar pòstum, tant en forma com en contingu...

Al País Valencià, i en extensió a la resta de domini lingüístic, els anys noranta tindrien un altre matís si no fora per l'aparició de l'editorial Bromera (Alzira, 1986). Indiscutiblement han sabut acostar i --més difícil encara-- adaptar a l'imaginari col·lectiu la cultura pròpia. Un alé d'esperança a fi de poder ensenyar la llengua dels valencians a les escoles i als instituts. Doncs bé, una d'aquestes noves eines ha sigut la col·lecció "Els nostres autors". És per això que al llindar d'aquests apunts trobats (en aquest cas a un mercat) deu ser l'antologia Poemes d'Ausiàs March , seleccionada i versionada per Lluís-Anton Baulenas. Com afirma l'autor, resseguint les versions de Joan Fuster, de les quals considera modèliques pel respecte a l'original i la modernització de les paraules medievals. "Seguint l'estil que natura consent i allò que el seny quan s'hi veu clar abasta, el negre blat no dóna blanca pasta, ni l...