Maximilià Thous: "La volta del rossinyol", #6


Es considera que el cant del rossinyol és un dels més bells per la seua virtuositat. Maximilià Thous i Orts (1875-1947) en podria ser considerat un. Des d’inici de segle va emprendre diversos projectes periodístics amb els quals focalitzar la societat valenciana. Alhora, començà a enllestir materials poètics, entre ells –però no solament— la lletra de l’actual “himne de la Comunitat Valenciana”.

Resseguint aquest fil ens trobem, ben curiosament, aquest llibret a un contenidor. En el passat apunt, comentàrem el fenomen que suposà la revista Nostra Novela, la qual, impulsada per joves artistes valencians, reviscolà el panorama cultural propi.
Assistim, doncs, en aquests papers a un Thous en plena època de creació. Així ho advertia ell mateix als lectors:

“¿Haveu vist a un pare que quan el fill encara no parla ni acamina, pensa i dubta quin ofici o prefesió deu donarli?
Segurament riureu; perquè temps li queda per a triar, ¿no es cert?
Semblant és la meua situació ara.
Este argument, fill meu, no sé per a qué ha naixcut. ¿Novela? ¿Comèdia? ¿Película cinematogràfica?”

En efecte, el material literari lliurat resulta difícil de definir: tot i que és encabit sota l’etiqueta “novel·la”, s’acosta més a la pretensió de conte i, fins i tot, de guió. No debades, la veu exposada es pareix a una espècie d’acotació continua que reïx en la tercera part titulada, “parèntesis cinematogràfic”.

Amb tot, d’entrada, ens trobem un marc ficcional costumista: a l’Alqueria del Llironer es troben els “cavallers de la taula redona”. Una representació metafòrica de diversos perfils autòctons que l’autor, amb agudesa, sap enllaçar amb figures mitològiques com ara Mercuri:

“Marian, assentador de verdures i fruits en el mercat d’abastiments, entremetedor i cicatero, mereixia l’apodo de Mercuri, deu dels comerciants i dels lladres”.

La volta del rossinyol, encara que efímera en el temps, dissipa un cel viu, acolorit i sonor. De la mateixa manera, breument i encisadora, Maximilià Thous lliurà aquest text que anunciava un nou temps. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Vicent Usó: "La retratista d'ànimes" #14

Ricard Sanmartí: "Ressonàncies de l'Alguer" #17

Vicent Pascual: "El guardià de l'anell" #11