Maximilià Thous: "La volta del rossinyol", #6
Es considera que el cant
del rossinyol és un dels més bells per la seua virtuositat. Maximilià Thous i
Orts (1875-1947) en podria ser considerat un. Des d’inici de segle va emprendre
diversos projectes periodístics amb els quals focalitzar la societat
valenciana. Alhora, començà a enllestir materials poètics, entre ells –però no
solament— la lletra de l’actual “himne de la Comunitat Valenciana”.
Resseguint aquest fil ens
trobem, ben curiosament, aquest llibret a un contenidor. En el passat apunt,
comentàrem el fenomen que suposà la revista Nostra
Novela, la qual, impulsada per joves artistes valencians, reviscolà el
panorama cultural propi.
Assistim, doncs, en
aquests papers a un Thous en plena època de creació. Així ho advertia ell
mateix als lectors:
“¿Haveu
vist a un pare que quan el fill encara no parla ni acamina, pensa i dubta quin
ofici o prefesió deu donarli?
Segurament
riureu; perquè temps li queda per a triar, ¿no es cert?
Semblant
és la meua situació ara.
Este
argument, fill meu, no sé per a qué ha naixcut. ¿Novela? ¿Comèdia? ¿Película
cinematogràfica?”
En efecte, el material
literari lliurat resulta difícil de definir: tot i que és encabit sota
l’etiqueta “novel·la”, s’acosta més a la pretensió de conte i, fins i tot, de
guió. No debades, la veu exposada es pareix a una espècie d’acotació continua
que reïx en la tercera part titulada, “parèntesis cinematogràfic”.
Amb tot, d’entrada, ens
trobem un marc ficcional costumista: a l’Alqueria del Llironer es troben els “cavallers
de la taula redona”. Una representació metafòrica de diversos perfils autòctons
que l’autor, amb agudesa, sap enllaçar amb figures mitològiques com ara
Mercuri:
“Marian,
assentador de verdures i fruits en el mercat d’abastiments, entremetedor i
cicatero, mereixia l’apodo de Mercuri, deu dels comerciants i dels lladres”.
La volta del rossinyol,
encara que efímera en el temps, dissipa un cel viu, acolorit i sonor. De la
mateixa manera, breument i encisadora, Maximilià Thous lliurà aquest text que
anunciava un nou temps.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada