Maria Ibars: La descalumniada #3

Recordarem aquesta setmana per les accions contra el canvi climàtic. Líders mundials i centenars de milers de manifestants --no sé ben bé si amb la mateixa pensada-- s'han aplegat a Madrid tot ventats per la remor del moviment Fridays For Future. Com sol ser habitual, la premsa remolcada hi ha publicat articles. Un dels quals --ben cridaner-- alertava sobre la disminució de la grandària de les aus en conseqüència de les nostres malifetes.

L'entorn natural --volgudament natural--  m'ha sendejat a gaudir d'un dels llibres que m'he trobat: La descalumniada (1961), de l'escriptora Maria Ibars Ibars. Un conte inclòs en la col·lecció "Nostres faulelles" de l'editorial Sicània, la proesa del qual ben bé em val unes línies.

Corrien els anys cinquanta. València s'havia teixit --també volgudament-- com un desert, un solar de cultura pròpia. Per la sort de la providència --o per la providència de la sort-- un grapat excel·lent d'activistes culturals es conjuraren perquè la flama cultural no s'esfumara. Entre ells, pàgina a banda mereix Nicolau Primitiu Gómez i Serrano (1877-1971). El suecà Gómez i Serrano, segons han aplegat els interessantíssims estudis  de Josep Daniel Climent i Alaitz Zalbidea --aquest darrer n'és besnet--, actuà com a pal de paller de la cultura valenciana. Empresari compromés i activista cultural creà la revista i l'editorial Sicània, l'empeny de la qual va servir perquè en els cinquanta i seixanta els valencians --i catalans i baleàrics-- pogueren accedir a estudis, contes, narracions i tot un seguit de textos per caldejar l'esperit de la seua volguda Bacàvia.

En aquesta ocasió reïx l'escriptora i poetessa Maria Ibars Ibars (València, 1892-1965), una de les poques visibilitzades al segle XX. Amb la Descalumniada m'ha sendejat a ella per ser un conte arrelat a la natura i al territori i perquè el focus emotiu es dibuixa entorn la protagonista Beatriu.

Durant un temps --que és ara encara-- els dies es comptavaen a llunes i Ibars és val de la cultura popular de la seua estimada Dénia: el barranc de la Florida i la Cova del Roder tixen els escenaris d'acció. A partir de la llegenda i de la memòria --la memòria no té tabics-- l'escriptora modula i oneja la història a partir de Beatriu. La protagonista, de forta i transparent ànima, manté una relació amb el roder, el Dolç, a partir del qual concep quatre fills.

En aquella vida de carrerons i portelles, Beatriu, de manera decidida, lluita per avançar, "és molt trist no tindre pare i més tristor no saber qui". Ben prompte ens endinsarem en els paratges naturals de Dénia en els quals comprenem que a l'ombriu la senzillesa acull l'afecte i glaten pits d'emocions.

Ibars Ibars, Maria (1961), La descalumniada, Sueca: Sicània.